M’he agafat dels fils del peu que pengen del sostre com un mico i estirant m’apropo a tu. Et miraré directament als ulls i sabré si ets real o si ets una part de mi. Els fils se m’endinsen a les mans i avanço amunt com la vagoneta d’una muntanya russa.

Hi ha un moment, però, i coincideix que em trobo al capdamunt, que tot trontolla, que tanco els meus ulls, perquè, de cop, una llum m’envolta. Les preguntes se m’acumulen, normal, m’omplen de pedres la boca i avanço avall com un ascensor en caiguda lliure.

No només ets real, sóc, tot jo, real també i toco de peus a terra.

actualitzat el 21/12/2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s