Avui que la cosa està tranquil·la evito mirar-te perquè sé que encara tens trocets de pols clavats en les profunditats del negre, de la pols que guardo a la butxaca.
No puc penetrar l’humitat
dels ulls
amb aquests dits bruts
encara
de taques de pols.
Vaig agafar l’escletxa i la vaig obrir amb la força de les mans, vaig barrejar la pols amb la carn viva.
I el resultat, vaja, el resultat no podria haver estat pitjor.
actualitzat el 21/12/2012
Roger Coch 