L’avi travessa el llindar de casa els meus pares. Té exactament les faccions de l’avi. Amb el cos llarg una mica inclinat per haver fet girar la clau i pel pes de la bossa que subjecta amb la mà esquerra diu alguna cosa que sona a hola. Sóc al sofà (el·lipsi) i sóc al seu davant: li engrapo les espatlles i li acosto l’esquena a la paret.

      —Tu no ets el meu avi! El meu avi és mort.

      L’avi (allargament; tinc temps de pensar: és exactament igual a l’avi que recordo) somriu, perquè o sap que l’he enganxat o em compadeix.

.

Em desperto. L’impostor que actua als somnis ja no ets tu i escombrarà la costa on s’escampen els records. Aquest és el preu de la mort.