El llindar

el llindar

L’avi travessa el llindar de casa els meus pares. Té exactament les faccions de l’avi. Amb el cos llarg una mica inclinat per haver fet girar la clau i pel pes de la bossa que subjecta amb la mà esquerra diu alguna cosa que sona a hola. Sóc al sofà (el·lipsi) i sóc al seu davant: li engrapo les espatlles i li acosto l’esquena a la paret.

      —Tu no ets el meu avi! El meu avi és mort.

      L’avi (allargament; tinc temps de pensar: és exactament igual a l’avi que recordo) somriu, perquè o sap que l’he enganxat o em compadeix.

.

Em desperto. L’impostor que actua als somnis ja no ets tu i escombrarà la costa on s’escampen els records. Aquest és el preu de la mort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s