No és el blanc.
No és el blanc qui m’estripa el camal dels pantalons amb les dents tancades
i m’impedeix arrossegar el peu cap a la porta mig oberta.
No és el blanc.
És un dolor que no identifico,
que se m’estén pel cos com la terra seca d’un riu mort.
Alguna cosa, dins el cos,
sota la pell, entre els òrgans,
que té dents i que em mossega el camal dels pantalons,
que m’impedeix arrossegar el peu cap a la porta mig oberta.
Un dolor sense nom,
com un nen que s’abraça els genolls
plegant el cos
dins un armari fosc
i que pensa en quan surti d’aquí faré això
i quan surti d’aquí seré allò
i no obre els ulls
i no veu que no hi ha llum
No és el blanc, però segueixo quiet,
inclino el cos cap endavant com per avançar.
No és el blanc, però també té dents
Roger Coch 