Que té dents

No és el blanc.


No és el blanc qui m’estripa el camal dels pantalons amb les dents tancades

i m’impedeix arrossegar el peu cap a la porta mig oberta.


No és el blanc.


És un dolor que no identifico,

que se m’estén pel cos com la terra seca d’un riu mort.

Alguna cosa, dins el cos,

sota la pell, entre els òrgans,

que té dents i que em mossega el camal dels pantalons,

que m’impedeix arrossegar el peu cap a la porta mig oberta.


Un dolor sense nom,

com un nen que s’abraça els genolls

plegant el cos

dins un armari fosc

i que pensa en quan surti d’aquí faré això

i quan surti d’aquí seré allò

i no obre els ulls

i no veu que no hi ha llum


No és el blanc, però segueixo quiet,

inclino el cos cap endavant com per avançar.


No és el blanc, però també té dents

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s