Rei de fang

Tinc el crani envoltat de fang,
com una màscara.
El rei de fang, em deien.

Vaig sentir un crec,
com una esquerda en un mirall.
I a aquest crec el van seguir més crecs.

Un munt d’esquerdes
van aparèixer en el fang com un riu sec
i un fil de llum em va rascar els ulls.

Un dia un dels trossos va caure, em va caure de la cara,
va caure de la cara cap a terra i es va esmicolar
i els meus peus trepitjaven el fang, perquè estava dret
i els meus peus sentien els trossets de fang clavant-se.

El meu ull dret, que era el que havia quedat lliure, es va obrir
i vaig veure el cel i vaig veure un camí de terra davant meu.
No vaig fer res més que caminar,
clavant-me els trossets de la màscara de fang,
anava caient en trossets petits de fang ressec.
La sang de la planta dels peus regava la terra,
i sentia que valia la pena sentir que avançava.

Al final del camí hi ha un mirall,
un rectangle amb les puntes gastades,
dins una habitació blanca i circular.

Els palmells de les mans oberts,
davant dels ulls, que s’obren.
Entre els dits s’escola la foscor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s