No tinc els ulls preparats encara

De moment, la meva vida té forma de columna vertebral desencaixada. La recorro amb els peus descalços, fent equilibris amb els braços. Hi ha dies que es doblega i, amb un cruixit d’ossos, el final del camí s’acosta.   Hi ha una boira amb gust de cansament espès. Hi ha dies que s’allarga, la columna, …

Continua la lectura de No tinc els ulls preparats encara

La mà blanca

M'ha tapat els llavis una mà blanca. La mossego i és de goma. Prové del meu esòfag. Surt cada vegada que vull parlar de per què em fan mal els ossos. La mare deia, cada vegada: «ui, sí, pobret. Ell i el seu trauma». I jo callava. I alguna cosa se'm cremava a dins, perquè …

Continua la lectura de La mà blanca