M’assemblo a una estàtua

sí, si m’he d’assemblar a alguna cosa definitivament és a una estàtua

tinc els peus, tinc els peus com de pedra

clavats a terra, no, clavats a terra no

que formen part de terra

que formen part de terra

estic enganxat a les roques que m’envolten

i em sostenen

i alhora

la part de dalt

és com un núvol que es deixa portar pel vent

el vent que transporta les hores del dia pel cel,

i canvia els colors

de les coses.

I el centre del meu cos és com un forat,

que allarga la mà cap als peus

que allarga la mà cap al cap,

però no els toca

i s’enfada perquè pensa

què putes faig aquí?

i es cansa

perquè els braços no li donen per més

§

o potser és perquè el meu centre és un forat

que el cap se m’escapa

i els peus resten immòbils a terra

potser perquè vaig néixer forat

potser perquè vaig morir

també

jo

una mica