- No escriguis una bona història. Escriu-ne una que sigui incompleta, inversemblant i moralment reprovable.
- No compleixis les expectatives de ningú, ni del teu jo que va començar a escriure la història. Escriu el llibre que la teva família no voldrà llegir ni, sobretot, que ningú llegeixi.
- No pensis mai en el text, només quan no tinguis més remei. Quan te n’adonis que has fet servir paraules per explicar la teva història, esborra-les.
- Avergonyeix a tothom amb la teva escriptura, avergonyeix-te de la teva escriptura.
- Odia els teus personatges. Estima els teus personatges. Fes el que vulguis amb els teus personatges.
- Escriu malament expressament per tal de tenir sempre l’oportunitat de fer-ho millor.
- Esborra el teu nom de la portada, posa’l només si et demanen un pseudònim.
- Tria sempre el pitjor títol per a la teva història.
- No llegeixis, a no ser que sigui imprescindible. Oblida totes les lectures. Parla dels llibres dels altres com si en sabessis més del que realment saps. Utilitza paraules complicades per referir-t’hi. Assaja la pedanteria davant del mirall perquè quedi natural quan tinguis el públic al davant.
- Busca totes les maneres possibles per escapar de l’escriptura fins que s’esgotin, fes totes les compres pendents, neteja casa teva, queda fins i tot amb qui no tens ganes de veure abans de posar-te a escriure. Escriu només quan no en tinguis més remei, com si rebessis un càstig.
- Creu-te millor del que realment ets quan no escrius. Creu-te pitjor del que realment ets quan escrius.
- Trepitja sempre la primera versió, prem-sa-la amb els peus mentre construeixes a sobre la segona.
- Només pots escriure del que coneixes, però no pots escriure sobre tu. Escriu d’altres realitats, però que no siguin de ciència-ficció ni de terror. Si escrius sobre tu, dona prou detalls perquè et critiquin sobre la teva vida i el que va passar de debò. No siguis massa críptic, no t’amaguis, però amaga’t prou com per no ser evident.
- Llegeix-te com si no et suportessis. Llegeix-te com si fossis l’única persona que val la pena llegir. No et llegeixis.
- Comparteix tot el que facis abans d’acabar el text per tal de rebre el màxim de crítiques possibles. Fes vomitar de fàstic els teus lectors. Sorprèn als teus primers lectors amb la versió revisada, per tal de semblar millor del que havien percebut. Fes-los sentir privilegiats d’haver pogut llegir la versió dolenta de l’obra. Deixa’ls que parlin malament de tu.
- Critica els teus contemporanis. Odia’ls profundament per prendre’t el lloc que et mereixes en el panorama literari. Pensa en qui pot ser el teu nèmesi i destrueix-lo en les converses privades. Busca algú de la generació anterior totalment desconegut, plenament descatalogat i lloa’l.
- Somriu a les presentacions i a les festes literàries.
- Parla amb veu greu quan et preguntin coses sobre la teva filosofia d’escriptura. Parla amb veu aguda quan et preguntin per la teva vida.
- No et presentis a cap premi. Presenta’t a tots els premis possibles, només pels diners i per la glòria de veure el teu llibre publicat.
- Fes faltes d’ortografía. Deixa que els correctors facin la seva feina, digues que sí a tot.
- Escriu alguna cosa que ningú et vulgui publicar mai. No paris d’escriure ni de picar a portes fins que algú et publiqui el teu llibre. Quan ho aconsegueixis, lloga una furgoneta amb els diners de l’avançament, recorre totes les llibreries del país, compra tots els exemplars disponibles (demana’n més) sense identificar-te com l’autor de l’obra. Condueix de nit a través de boscos tenebrosos i camps gebrats. Tanca’t un cap de setmana en una caseta perduda enmig de la muntanya i que, sobretot, tingui llar de foc. Crema tota la teva obra abans que ho puguin fer ells. Amb els drets d’autor recuperaràs un deu per cent del que hagis invertit.
Roger Coch 
Hola, Roger, em sembla que acabes de fer, amb aquesta proposta, la fitxa del protagonista d’una novel·la amb moltes possibilitats. Un anti-heroi literari. Què interessant!