L’Odissea, Homer

El que m’ha cridat l’atenció:

1. La mar és del color del vi.

2. Els herois grecs ploren. Molt. (I també s’embruten de sang i de suor quan claven el bronze de la llança al coll d’algú).

3. Jo venia a llegir les Aventures d’Ulisses i resulta que només ocupen, de l’edició que he llegit, unes cent pàgines de quatre-centes. Ara, la venjança d’Ulisses val molt la pena. Fa temps que no gaudia tant d’un clímax.

4. Els déus passen de tot i els humans no són res més que titelles.

5. Les mil maneres de morir als temps d’Ulisses. La més sorprenent: el que cau per un forat on pensava que hi havia una escala i es trenca les vèrtebres del coll. El millor de tot és que després, quan Ulisses viatja al món dels morts, el retroba i ha de donar explicacions.

Homer, The Odyssey. Ulysses (Odysseus) killing the Suitors of his wife Penelope on the island of Ithaca Homer, blind Greek poet, c. 800 - 600 BCE, Trojan War, epic; illustration after Flaxman (Photo by Culture Club/Getty Images)

Els llibres s’han de llegir (és mala sort, perquè ocupa molt de temps); és l’única manera de descobrir què contenen. Hi ha algunes tribus salvatges que se’ls mengen, però llegir-los és l’únic mètode d’assimilació revelat a Occident.

 

Aspectes de la novel·la, E. M. Foster