De vegades quan escrivim és inevitable pensar en els altres.Entren dins el text, s’interposen entre els dits. Sents aquella mirada fulminant, per damunt l’espatlla, darrere teu. I aquesta dimensió de l’altre no t’abandona i t’impedeix entrar en el text, en aquelles imatges mentals que es despleguen al full. Passes a ser algú que escriu, s'interposa …
Continua la lectura de De la necessitat de ser algú (Les intuïcions #7)
Quantes vegades t’has aturat davant del text (en blanc o no) i no has sabut què fer? Per on tirar? Ho has deixat estar per fer una altra cosa, per perdre’t en la pantalla? Jo moltes. No tens clar què has de fer, les paraules que tens al davant et semblen massa dolentes; les que …
Continua la lectura de Quan no saps què vols escriure (les intuïcions #6)
Avui em quedaré a la superfície. M’he aixecat perdut en els laberints mentals del somni, he estat incapaç de fer res fins que he decidit moure’m. Sabia que em trobaria davant la pàgina i que hauria d’escriure això. Però avui no tinc ganes d’anar cap endintre, cap a les coves profundes del meu cos. Avui …
1. A hores d’ara el meu gran conflicte abans de posar-me a escriure segueix sent aquest buit de no saber per on començar. Em passa sempre, i al meu cap s’hi forma com una boira que no em deixa veure res. Se m’acumulen les possibilitats, són infinites, i tots els altres principis, que no es …
Roger Coch 