No-escriptura #2: La font d’on surt la veu subterrània

Fa poc vaig adonar-me d'una cosa molt simple: que la veu escrita és una veu. I que, per tant, funciona exactament com una veu. Té les seves tensions, s’expressa de manera més superficial o més profunda segons el moment o l'emoció o a qui s'adreça la persona que escriu i, sobretot, prové del cos.El cos …

Continua la lectura de No-escriptura #2: La font d’on surt la veu subterrània

No-escriptura #1: Començar

Al final és tan fàcil com trobar el fil, seguir un pensament. Apuntar-lo. I el full en blanc deixa de ser-ho. Si realment el full en blanc és un problema guixa’l, fes una ratlla, apunta una paraula inventada o posa-hi «hola». No és casualitat que comencin així la majoria de diaris. Es tracta d’estirar del …

Continua la lectura de No-escriptura #1: Començar