De la necessitat de ser algú (Les intuïcions #7)

De vegades quan escrivim és inevitable pensar en els altres.Entren dins el text, s’interposen entre els dits. Sents aquella mirada fulminant, per damunt l’espatlla, darrere teu. I aquesta dimensió de l’altre no t’abandona i t’impedeix entrar en el text, en aquelles imatges mentals que es despleguen al full. Passes a ser algú que escriu, s'interposa …

Continua la lectura de De la necessitat de ser algú (Les intuïcions #7)

Quan no saps què vols escriure (les intuïcions #6)

Quantes vegades t’has aturat davant del text (en blanc o no) i no has sabut què fer? Per on tirar? Ho has deixat estar per fer una altra cosa, per perdre’t en la pantalla? Jo moltes. No tens clar què has de fer, les paraules que tens al davant et semblen massa dolentes; les que …

Continua la lectura de Quan no saps què vols escriure (les intuïcions #6)