De la necessitat de ser algú (Les intuïcions #7)

De vegades quan escrivim és inevitable pensar en els altres.Entren dins el text, s’interposen entre els dits. Sents aquella mirada fulminant, per damunt l’espatlla, darrere teu. I aquesta dimensió de l’altre no t’abandona i t’impedeix entrar en el text, en aquelles imatges mentals que es despleguen al full. Passes a ser algú que escriu, s'interposa …

Continua la lectura de De la necessitat de ser algú (Les intuïcions #7)

Les intuïcions #2: desposseïts del temps

Volia parlar del temps avui. Però només me'n surten coses òbvies. Que no tenim temps, que se'ns queda a les mans, trencat, massa sovint, quan pensem el que podríem haver fet. Que el temps és un lloc, un espai que tenim a dins, i que té poc a veure amb aquell temps que comptem com …

Continua la lectura de Les intuïcions #2: desposseïts del temps