De vegades quan escrivim és inevitable pensar en els altres.Entren dins el text, s’interposen entre els dits. Sents aquella mirada fulminant, per damunt l’espatlla, darrere teu. I aquesta dimensió de l’altre no t’abandona i t’impedeix entrar en el text, en aquelles imatges mentals que es despleguen al full. Passes a ser algú que escriu, s'interposa …
Continua la lectura de De la necessitat de ser algú (Les intuïcions #7)